6. Les TIC a les aules hospitalàries

A l’actualitat, moment en què les Tecnologies de la Informació i la Comunicació s’han introduït en tots els àmbits del desenvolupament humà, s’està parlant d’elles com elements que han modificat el concepte de discapacitat. Això és així pel fet de considerar que aquestes contribueixen a una “normalització de les capacitats”, d’allò que una persona pot fer i que li permeten adaptar-se a les diferents situacions quotidianes. Per tant, podríem dir que les TIC són correctors que reparen les faltes, les limitacions que les persones amb discapacitats presenten, a partir d’aquells que no poden fer en un intent per normalitzar la seva situació i equiparar les seves capacitats a les que es consideren normals.

A l’àmbit de la pedagogia hospitalària, les TIC són útils i vàlides sobretot quan, com a conseqüència d’alguna malaltia o del seu tractament, es produeixen amputacions o lesions greus que inhabiliten el seu ús correcte d’alguna part del nostre cos, però existeixen a més algunes experiències relacionades amb l’ús de les telecomunicacions com a eines d’interacció comunicativa en el marc propi de la pedagogia hospitalària.

És evident que la comunicació amb els entorns, contextos i inclús amb les persones de la vida quotidiana es trenca o es dilueix al produir-se l’ingrés hospitalari. És per això que encara existeixen altres experiències en l’ús de les TIC com a eines d’aprenentatges o com a pròtesis en l’àmbit pedagògic hospitalari, però les TIC també s’utilitzen com a eina comunicativa del subjecte malalt. És a dir, l’ús que s’està fent de l’ordinador contactat a una xarxa com a eina per a pal·liar les sensacions de soledat i aïllament, pròpies de tot procés d’hospitalització.

La comunicació entre els mestres de les dues institucions, els de l’escola d’origen de l’alumne i la de l’hospital, en l’actualitat es comença a realitzar a través de les TIC, ja sigui mitjançant faxos o a través de correus electrònics.

Les mestres que treballen en aquestes aules han de tenir en compte totes les circumstàncies que envolten el nen o la nena hospitalitzat/da: l’angoixa, l’ansietat, la por, la desmotivació,... i han d’utilitzar una sèrie de tècniques que fomentin la creativitat d’aquests nens i nenes i que potenciïn les seves habilitats manipulatives. També és important l’ús de les TIC, ja que una de les funcions d’aquestes és permetre-li mantenir la relació amb els companys i amics als que veia sovint abans de l’hospitalització. També, cal que la mestra creï un clima que faciliti l’intercanvi d’experiències entre els alumnes hospitalitzats fomentant la socialització dels nens a l’hospital i creant així un ambient el màxim d’acollidor possible per evitar la solitud i aïllament de l’infant.

L’aula hospitalària és un espai educatiu on el paper de la mestra no és únicament l’educació escolar, sinó que inclou la mediació amb l’entorn social exterior i l’entorn hospitalari de l’infant malalt. Els nens i nenes que assisteixen a l’aula conformen un grup heterogeni (per origen, escola, família, edat,...). Quan les hospitalitzacions són de llarga durada , la mestra de l’aula hospitalària fa d’enllaç entre el nen o la nena ingressats i el seu tutor o tutora de l’escola d’origen. L’aula hospitalària millora la qualitat de vida del nen o la nena hospitalitzats en els àmbits psicològic, social i afectiu i evita un procés d’aïllament degut a la malaltia i al canvi de context.

L’actuació a l’aula s’ha de basar en el projecte de treball que cadascun d’ells realitzi a la seva escola d’origen, per tant, cal que la mestra de l’aula hospitalària, sobretot en casos de llarga hospitalització, estigui en contacte (pot ser perfectament via les TIC) amb la tutora o tutor del nen a l’escola d’origen. Ja em dit amb anterioritat que qui la posarà al dia, en un primer contacte i serviran d’enllaç en estades curtes d’hospitalització seran els pares de l’infant, que a més a més l’orientaran sobre les característiques escolars i personals del mateix. És molt important també, tal i com hem esmentat, la informació diària que ofereix el personal sanitari a la mestra.

És cert que els nens i nenes que pateixen una malaltia greu o crònica passen llargues temporades sense poder assistir a l'escola. Aquest fet és un nou element distorsionador de la seva vida, que dificulta el seu rendiment acadèmic i que pot hipotecar el seu futur. Les aules hospitalàries vetllen per minimitzar la incidència de la malaltia en l'escolarització d'aquests alumnes i procuren normalitzar la vida del nen malalt a través de l'activitat escolar.

En funció de la seva malaltia els alumnes són atesos a l'habitació de l'hospital o es desplacen a l'aula hospitalària, on conviuen amb altres nens hospitalitzats o amb infants de l'hospital de dia.

Tot i que les estades a l'hospital són cada vegada més curtes, la problemàtica d'aquests alumnes i els seus reingressos periòdics els fan establir fortes relacions amb els mestres dels hospitals, que sovint actuen com a tutors seus.

En la utilització de les tecnologies de la informació per aquests alumnes, pensem que tenen una gran quantitat d’avantatges i que es poden destacar segons els següents punts:

- L'ordinador serveix com a eina de comunicació que pot mantenir el contacte de l'alumne malalt amb els seus companys i professors de l'escola o de l'hospital. El correu electrònic permet als nens i nenes malalts intercanviar missatges personals o escolars amb els seus companys, estiguin on estiguin.

- La preparació dels treballs escolars en suport magnètic per part del professor i dels alumnes facilita la seva transmissió.

• Si el professor escriu els treballs i exercicis a l'ordinador, pot enviar per correu electrònic aquests materials als alumnes allunyats temporalment de l'escola.
• Per altra banda, si l'alumne resol els exercicis a l'ordinador, el professor els pot rebre a casa o a l'escola i, a més, no és difícil establir una comunicació amb el correu electrònic per resoldre els dubtes.

- Les informacions en CD-ROM o d'Internet poden proporcionar als alumnes malalts i/o aïllats recursos educatius i documentació complementària que seria difícil de disposar en aquestes circumstàncies.

Tal i com ja hem indicat anteriorment, una manera que tenen els alumnes hospitalitzats de mantenir els lligams amb l'escola, tant amb els seus companys com amb els mestres, és utilitzant Internet. Segons el nostre parer, a Internet tenen al seu abast dues potents eines de comunicació: el correu i el xat. A continuació, mostrem com accedir a la creació d’un correu electrònic i com accedir a l’aplicació per interactuar i comunicar-se amb altres persones mitjançat la pàgina web l’edu365.

El xat a l'Edu365

Per poder participar a l'espai Xat de l'Edu365, cal ser-ne usuari reconegut. Això s'aconsegueix demanat una alta d'usuari, és a dir, fent una inscripció.

• Per demanar una alta d'usuari de l'Edu365 per als alumnes cal que anem a la pàgina inicial, on hi ha l'apartat Atenció a l'usuari. Tot seguit, a l'opció Identificació a l'edu365 hi trobareu l'entrada Alta d'usuari/ària.

• Premem sobre Alta d'usuari i accedim a un document de sol·licitud de l'alta: http://www.edu365.com/inscripcio/

• Cal que ho imprimim, omplir les dades, signar les persones autoritzades i enviar-lo a la adreça que hi ha a la capçalera de la mateixa sol·licitud. Aconseguirem un nom d'usuari i una contrasenya secreta, així com una adreça de correu electrònic.

Un cop tinguem una direcció de correu electrònic podrem accedir al xat de l’aplicació que ofereix l’Edu365.

• Entrem a l'espai Xat. L'entrada és a la part superior de la pàgina inicial de l'Edu365.



• Per entrar al xat ens demana un nom (qualsevol) i escollir un canal. Premem sobre el botó entrar.

• Una vegada obert el canal del xat escollit, ja podem escriure el text a la finestreta indicada i enviar-lo al Xat, d’on totes les persones connectades al mateix canal el veuran i podran contestar-lo.

El correu electrònic a l'Edu365

Si els alumnes tenen l'alta d'usuari a l'Edu365 i disposen d'una adreça de correu electrònic poden enviar i rebre missatges.

·         Per accedir a l'espai del correu premeu l'entrada correu web, que es troba al costat de l'entrada del xat. Us demana la identificació.

• Seguidament, ens demana el nom d'usuari i el tipus d'adreça de correu que té l'alumne, a més de la contrasenya. Finalment entrem a l'espai del correu web, amb les opcions de consultar els missatges rebuts, contestar-los, escriure'n de nous...
• Per als alumnes hospitalitzats o amb llargues malalties amb estada a casa seva, pot ser molt útil la possibilitat d'enviar i rebre fitxers adjunts al missatge: de document de text (treballs, resums, exercicis...) i de fotografies.

Tot i que les TIC poden esdevenir un recurs de cabdal importància i de grans avantatges que permeten desenvolupar activitats d’aprenentatge i mantenir la comunicació amb el centre docent, l’entorn i els companys dels nens i nenes que per circumstàncies de salut han d’estar ingressats a l’hospital, les aules hospitalàries actuals no estan generalitzant tant l’ús d’aquestes eines. Aquesta és la veritable realitat que ens em trobat a l’aula hospitalària de la Vall d’Hebron que utilitzen molt poc aquest recurs. És cert que no podem analitzar l’ús de les eines, siguin d’èxit o no, sense tenir present el lloc on aquestes estan sent utilitzades, la seva organització, arquitectura.... Així com tampoc sense saber quins són els règims de visita, de quins espais es disposa per a la atenció integral dels pacients infantils, quins són els horaris que regeixen la vida quotidiana en el centre sanitari...

Les aules hospitalàries, administrativament anomenades unitats escolars, disposen d’uns recursos tant econòmics, de infraestructures, com humans molt reduïts. La mestra hospitalària, a part de realitzar la seva labor en l’espai dedicat a l’escola, passa per totes les habitacions on hi ha nens i nenes ingressades que, per qüestions mèdiques, no poden desplaçar-se fins al lloc en qüestió. Tant l’horari com el calendari acostumen a ser distints als de l’escola ordinària, però no són inferiors en cap cas. Normalment són un o dos professionals que conformen la unitat, de manera que el recolzament entre els companys és, encara que molt pròxim i ric qualitativament, molt reduït i escàs quan es tracta d’introduir una eina de treball nova com en el cas dels ordinadors. Aquesta pot ser la gran dificultat que fa que no es pugui potenciar l’ús de les TIC a les aules hospitalàries.