2. Model d’actuació

A l’actualitat hi ha una gran quantitat d’aules hospitalàries repartides per la geografia espanyola i cadascuna té la seva manera pròpia de fer a l’hora de treballar. Tot i així, totes tenen en comú el programa de treball (objectius, continguts, metodologia, etc.) que han de tenir en compte per portar a terme l’activitat pedagògica amb els nens ingressats.

L’actuació hospitalària es porta a terme en base a una sèrie de condicionants com seria la malaltia del nen que està allunyat de la família, dels amics i no sempre en les millors condicions físiques per anar a l’aula. D’altra banda, cal tenir molt present altres factors com els pares, familiars, personal sanitari, etc., que influeixen molt en la seva recuperació, recolzament i motivació (estimulació de potencialitats en la lectura i joc). Encara que alguns cops pot ser negatiu de cara als fills (sobreprotecció…).

L’actuació va dirigida a la següent població que es pot veure dividida per grups:

·        Nens de curta hospitalització (menys de 15 dies).

·        Nens d’una hospitalització mitjana (entre 15 dies i un mes).

·        Nens de llarga hospitalització (més d’un mes).

·        Nens atesos a l’Hospital de Dia.

·        Nens enllitats que no poden desplaçar-se a l’aula.

L’actuació ha de basar-se en la continuïtat del projecte de treball que cada nen realitzi al seu centre d’origen, per això és molt important una bona coordinació continuada amb els diferents centres (a través de les noves tecnologies o apropant-se fins a aquests) per tal de que els hi donin informació concreta de cada un dels nens hospitalitzats.

No podem oblidar la funció tant important que tenen els pares, ja que es poden convertir en transmissors d’aquesta informació i poden desenvolupar una bon treball de coordinació entre el centre del seu fill i l’aula hospitalària, sense oblidar-se de la importació de la bona orientació que poden proporcionar sobre les característiques escolars i personals del nen.

També, dir que és de vital importància la informació que dóna el personal sanitari (metges, infermeres i auxiliars) sobre el nen en el transcurs del seu seguiment, ja que d’ells depèn també la decisió de que el nen assisteixi o no a classe, tot mirant pel seu estat de salut, tipus de malaltia que té, possibilitats per desplaçar-se, etc.

L’actuació del mestre de cada aula ha de tenir en compte a l’hora de posar en pràctica l’educació i el desenvolupament del nen, com en tot centre educatiu, els objectius, continguts, activitats i metodologia.

Per tant, l’atenció a les aules hospitalàries ha d’orientar la seva actuació a:

* Garantir la continuïtat dels aprenentatges escolars.

* Ajudar a entendre la malaltia i l’entorn hospitalari.

Per tal de garantir la continuïtat dels aprenentatges escolars, cal que les aules

hospitalàries:

· Planifiquin el procés educatiu de l’alumne elaborant, amb els mestres dels

centres educatius de cada alumne, les adaptacions curriculars individualitzades partint de les programacions del propi centre on està matriculat l’alumne.

· Impulsin la utilització de les eines de les tecnologies de la informació i de la comunicació per a potenciar la comunicació dels alumnes amb els seus

companys del centre mitjançant el correu electrònic i Internet.

· Estableixin contactes freqüents amb els docents del centre educatiu per tal de seguir les mateixes pautes de treball i vetllar conjuntament perquè l’alumne no perdi la il·lusió per aprendre.

Per ajudar els alumnes a entendre la malaltia i l’entorn hospitalari és convenient

que les aules hospitalàries:

· Identifiquin els elements més rellevants de l’hospital i el seu funcionament.

· Donin l’oportunitat als infants de compartir les seves pors o angoixes vers la

malaltia i la seva situació.

· Facilitin i comparteixin amb els alumnes informació sobre diferents malalties.

Una altre de les funcions i actuacions dels professionals (pedagogs, psicopedagogs, mestres...) de les aules hospitalàries és el de donar suport, tant als alumnes com a les famílies, en aspectes afectius i emocionals. Per això, cal que:

· Ajudin a les famílies a intervenir positivament davant la malaltia per mitjà de l’atenció i l’escolta.

· Facin de nexe d’unió entre els dos àmbits educatius: l’aula hospitalària i l’escola d’origen.

· Facin participar els pares, mares i familiars en la tasca educativa i especialment en aquelles activitats lúdiques que es puguin fer a l’aula.

· Ofereixin a l’alumnat un marc per poder atendre les necessitats emocionals, afectives, cognitives i de relació amb els altres

Quant a la finalitat de la formació del professorat ha d’aconseguir:

 -  Formació de la personalitat i l’equilibri emocional.
-  Formació no únicament en continguts sinó també en actituds, habilitats i destreses per poder portar a terme una acció integral amb el nen malalt, els pares i amb els professionals.
-   Pràctiques en les arts creatives.