3. Experiència personal

Després del difícil accés de les diferents aules hospitalàries que trobem en els diversos hospitals de Barcelona, vam aconseguir que ens donessin l’oportunitat de poder fer una visita a l’aula hospitalària de la Vall d’Hebron. L’encarregada de portar a terme aquesta visita va ser una docent que portava a terme la seva professió amb els diferents nens i nenes hospitalitzades en aquest centre sanitari.

L’escola de l’hospital Matern Infantil de la Vall d’Hebron va ser creada a l’any 1995 com a resultat d’un conveni entre el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Català de la Salut.

Durant la visita, la docent ens va explicar el funcionament de l’aula hospitalària i, posteriorment, ens va ensenyar les instal·lacions que feien servir  els infants quan poden sortir de l’habitació. Ens va comentar de quina manera es desenvolupava el treball a les aules, com s’organitzaven les mestres i, en el cas de que els infants no poguessin sortir de l’habitació, com s’encarregaven elles mateixes de desplaçar-se fins a les habitacions corresponents per tal de dur a terme el treball individual, en la majoria de casos, amb cadascun dels nens que han de continuar la seva educació a l’hospital.

Els alumnes de l’aula hospitalària són tots aquells nens i nenes que a causa de les seves malalties o estat de salut es troben, durant un període de temps variable, ingressats a l’hospital, i que per les seves característiques emocionals i psicològiques poden rebre atenció educativa. Les docents atenen a nens i nenes des de P3 fins a 2º d’ESO i atenen també, en la mesura de les seves possibilitats, a 3r i 4r d’ESO.

Mitjançant aquesta visita vam poder conèixer la realitat educativa que es portava a terme amb els infants que estan hospitalitzats. Generalment, en aquestes aules es fa un treball individualitzat amb els alumnes, ja sigui a la pròpia aula o a la mateixa habitació on estigui el nen o nena. El treball amb els alumnes, tot i així, no sempre és individual ja que, en la mesura que els hi és possible, si es troben amb infants que es troben cursant el mateix nivell i veuen possibilitats de treball de manera conjunta, ho fan. En la majoria de casos, però, el treball continua sent individual. I, tot i que hi hagi un treball personalitzat amb l’alumne/a, ja sigui per la seva malaltia, per les emocions o perquè es requereixi una metodologia d’aquest tipus, considerem que el temps destinat a aquest treball és escàs i reduït, ja que la docent fa un treball amb el nen o nena d’una hora al dia i, pensem que durant una hora és relativament difícil treballar i s’està destinant molt poca estona als aprenentatge del nen/a. També caldria destacar que l’aprenentatge d’aquests alumnes es basa en el llibre de text que marquen els tutors o tutores dels nens i nenes hospitalitzades i s’utilitzen en poques ocasions programes educatius com el portal edu365, el Jclic, etc.  

També vam poder veure que hi ha una poca utilització dels recursos tecnològics a l’aula hospitalària i molt poca presència d’aquests. A més a més, els pocs recursos tecnològics dels que disposen, majoritàriament s’utilitzen com a estímul per l’alumne i com a mitjà de comunicació dels nens i nenes ingressades a l’hospital per a mantenir contacte amb els seus amics i familiars mitjançant el correu electrònic o l’skype. 

Pel que ens van explicar, hi ha moltes dificultats a l’hora de portar a terme projectes més llargs degut a la gran varietat de temps d’estada del alumnes (alumnes que abandonen l’aula hospitalària ja que, un cop recuperats, abandonen l’hospital o, en els pitjors dels casos, es troben motius de defunció) i això fa anar enrere en l’elaboració de programes més elaborats i, a més, no permeten la continuïtat dels projectes que es volen dur a terme, ja que no es sap concretament el temps que disposarà cada alumne per poder treballar i ser un element actiu en l’elaboració del treball. Tot i així, considerem que seria necessari i imprescindible incidir més en el tractament de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, ja que és un recurs que permetrà als nens i nenes que estan hospitalitzades poder tenir una motivació, els permetrà comunicar-se, són interactives i mitjançant aquestes podran treballar i desenvolupar les feines de les escoles.

Les docents utilitzen les TIC per mantenir un contacte i comunicació amb el centre educatiu i l’entorn del nen interessant-se per conèixer com és el nen o nena, és a dir, com es sol comportar, quin és el seu caràcter, etc. i així saber una mica més de la personalitat de l’infant, així com també estableixen aquesta relació per a saber exactament que ha de treball l’alumne/a en concret durant el temps que estigui hospitalitzat. D’aquesta manera podem veure que és molt important la col·laboració del centre escolar amb l’aula hospitalària, ja que el tutor o tutora del nen/a proporcionarà a les docents de les aules que haurà de treballar amb l’infant en concret i els proporcionarà informació que serà imprescindible per a conèixer al nen/a.

Pel que fa a l’organització de les mestres per estar amb els diferents nens/es ingressats a l’hospital i que tenen diferents patologies i, que per tant es troben a diferents sales o plantes, cal dir que és bastant bona, ja que les sis docents de l’aula hospitalària es van intercanviant per tal de que totes puguin conèixer a tots els infants i així no puguin establir un vincle afectiu que pugui influenciar en el seu treball.

Per últim, ens agradaria destacar els diferents projectes que es porten a terme des d’aquesta aula hospitalària en concret. Un dels projectes porta com a títol “Mi escuela mi hospital” mitjançant el qual els nens i nenes d’una mateixa malaltia es comuniquen i conversen de la patologia que comparteixen i s’expliquen com es senten, quins són els seus sentiments, com porten la malaltia, etc. Pensem que aquest projecte és molt interessants, ja que d’aquesta manera els nens i nenes que tenen una mateixa malaltia poden intercanviar les seves emocions, donar-se ànims, etc. i sobretot, poden veure que no són els únics amb aquesta patologia, és a dir, que hi ha més persones que poden tenir la seva malaltia. Un altre projecte que es porta a terme és el blog “A flote”, http://afloteah.wordpress.com/category/ah-vall-d-hebron/, que realitzen conjuntament 4 hospitals d’Espanya i on els nens i nenes hospitalitzades poden mantenir una relació i contacte amb els altres nens i nenes d’altres hospitals. El tercer i últim projecte és la “Revista la petjada” on s’exposen els escrits, poesies i dibuixos que els nens i nenes de l’hospital de la Vall d’Hebron realitzen exposant les seves experiències, sentiments, emocions, etc.

 Projecte “Revista la petjada” 

Exposicions del nens i nenes 

A continuació, us deixem la direcció d'un vídeo on es pot veure quin és el treball que es porta a terme a l'aula hospitalaria de la Vall d'Hebron. La direcció del vídeo és: http://www.rtve.es/alacarta/videos/television/linformatiu-migdia-2-02-2011/1004890/ i comença a partir del minut 11.