4. Metodologia

      

Arribat el moment de determinar uns criteris metodològics destaquem que, s’ha de tenir en compte, com a punt de partida, l’especial situació en la que es troba el nen hospitalitzat i que la base del seu treball a l’aula hospitalària partirà de la pròpia programació de l’escola d’origen de cada nen. Per consegüent, fent èmfasi en la sèrie de condicionants en les que es veu envoltat el nen hospitalitzat, marquem una sèrie de criteris metodològics a tenir en compte en el procés educatiu dins d’una aula hospitalària:

v   Metodologia personalitzada. L’atenció que rebi el nen ha de ser personalitzada, adequada a la seva edat i al seu nivell escolar, i a les seves condiciones afectives i de salut. L’aula s’ha d’adaptar a la programació establerta pel centre d’origen limitant-se, en tot cas, a adaptar les tasques curriculars que es considerin oportunes.

         v    Metodologia globalitzadora. Es recomanable que els continguts s’estructurin en torn a uns eixos molt concrets, sent el centre de procedència qui organitza aquests continguts.

          v   Metodologia participativa. Serà de vital importància la relació amb altres agents actius dins d’aquest procés educatiu i la seva participació per assolir els objectius establerts. Es requeix doncs de la participació de la família perquè es el nexe d’unió amb l’escola del nen, del personal sanitari perquè decideix si és oportuna l’assistència del nen a classe o se li aconsella que es quedi a l’habitació i rebi l’atenció escolar en ella i del professorat del centre de referència del nen, en especial, del seu tutor, doncs a partir d’ells s’obtindrà informació escolar.

       v   Metodologia significativa. El professor de l’aula hospitalària ha de tenir en compte la construcció d’aprenentatges significatius amb els nous alumnes. Perquè es produeixi aquesta construcció és important que hi hagi una comunicació fluida entre el docent i l’alumne i que hagi un ambient distès on l’alumne es senti feliç i relaxat.

       v   Metodologia motivadora, amb la finalitat que les activitats proposades siguin més interessants i més fàcils d’assolir per l’alumne. D’aquesta manera el nen es trobarà més motivat i amb més ganes d’assistir a l’aula.

 

v   Metodologia socialitzadora. És important atendre la    necessitat de socialització que tot infant té, i més quan es troben apartats del seu entorn. Per això en aquests moments, és important proposar activitats grupals amb l’objectiu d’obtenir una comunicació i amistat entre els nens ingressats. Donar rellevància al joc com activitat que constitueix un recurs terapèutic i de socialització important.

v  Metodologia flexible. Donat la situació en la que es troben aquests nens i la diversitats d’edats i de cursos que podem trobar aquests criteris metodològics utilitzats seran flexibles, ajustant les activitats al ritme de treball de cadascun d’ells.