dimecres, 18 de maig del 2011

12. Bibliografia

* Llibres

-  FONOLLOSA VIVES, Mª. (año de edición): “Mundos abiertos para mundos cerrados”. Lugar de edición: editorial.  

- Investigación Educativa 11, "El aula hospitalaria un camino a la educación inclusiva". 2007


* Pàgines web


- FORMACIÓN DIDÁCTICA
 http://www.formaciondidactica.com/

- ATENCIÓN EDUCATIVA EN EL HOSPITAL http://www.aonia.es/mediodia/archivos/comunicaciones2006/C3.pdf

11. Pàgines web d'interès


Sant Joan de Déu


Consorci Hospitalari Parc Taulí de Sabadell

La Vall d’Hebron

Biblioteques hospitalàries

Starbright
http://www.starlight.org/


Cibercaixa hospitalària
http://obrasocial.lacaixa.es/ambitos/cibercaixahospitalarias/cibercaixahospitalarias_ca.html


Blog “A flote”

Vídeo de l’aula hospitalària de la Vall d’Hebron

http://www.rtve.es/alacarta/videos/television/linformatiu-migdia-2-02-2011/1004890/

Vídeo "Un día en el cole"
http://www.youtube.com/watch?v=3lf9NPaUhlI&feature=related  

Carta Europea dels infants hospitalitzats 
http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/atenci%F3%20diversitat/Carta_europea_nens_hospitalitzats.pdf 

10. Objectius ideals d'una aula hospitalària

Considerem que els objectius que s’han d’establir dins d’una aula hospitalària han de tenir un marcat caràcter educatiu- formatiu, a partir d’actuacions dirigides a que el nen no només assoleixi es objectius pròpiament pedagògics, determinats ja pel seu propi centre de referència, sinó que a més a més, se l’ha de preparar per superar altres situacions que al llarg de l’estància a l’hospital viurà. Tenint en compte això, proposem 12 objectius com els ideals a establir a l’aula hospitalària:

1.- Proporcionar atenció educativa hospitalària als nens que per causa d’una malaltia es veuen obligats a passar llargs períodes de temps a un hospital.

2.- Continuar, si les condicions de salut ho permeten, el currículum establert amb caràcter general en el nivell corresponent a cada nen hospitalitzat, realitzant si fos necessari les adaptacions curriculars oportunes.

3.- Assolir la coordinació entre l’aula hospitalària i el centre de procedència de l’alumne.

4.- Facilitar la integració del nen al seu nivell d’escolarització en el moment en que es produeixi el final del seu període d’hospitalització.

5.- Pal·liar el retràs escolar en les àrees curriculars ocasionat per la absència al centre escolar.

6.- Aconseguir que el nen sigui capaç de valorar i situar correctament les dimensions reals de la seva malaltia, evitant que es produeixin processos d’angoixa i aïllament.

7.- Facilitar la integració i comunicació del nen hospitalitzat amb altres de les seves mateixes característiques, per allunyar-lo del aïllament que pot produir la seva malaltia.

8.- Estimular l’assistència a l’aula hospitalària i la seva participació dins d’ella.

9.- Donar un caràcter positiu i un contingut formatiu als temps lliures i d’oci a l’hospital.

10.- Dissenyar i desenvolupar activitats de caràcter formal i informal, que ajudin a millorar l’atenció educativa del nen i el seu estat psico- afectiu.

11.- Fomentar les tècniques artístiques del nen, per a que a partir d’elles augmenti el seu rendiment escolar.

12.- Utilitzar els mitjans tecnològics per afavorir el desenvolupament afectiu, social i comunicatiu dels alumnes.

9. Dificultats i limitacions del nostre projecte

Per portar a terme el projecte que ens havíem plantejat i conèixer més a fons un món com el de les aules hospitalàries sabíem que deuríem aconseguir el màxim d’informació possible, donat que ens trobem a un àmbit desconegut per nosaltres. Vàrem considerar que, a part d’obtenir informació escrita relacionada amb aquest àmbit centrant-nos en les tecnologies més utilitzades dins de les aules hospitalàries, necessitàvem veure el dia a dia dins d’una d’aquestes aules i veure de primera mà quins són els recursos materials i tecnològics amb els que es treballa a l’aula, quina metodologia de treball s’utilitza, etc., és a dir,  observar quin és el funcionament de l’aula i amb quins recursos compte.

No obstant, i per assolir aquests objectius marcats en un principi, ens vàrem trobar amb certes dificultats que impedien la nostra recerca, principalment degut al context al que ens adrecem.
Així, per tant, les principals dificultats a les que ens vàrem afrontar va ser, per una banda, la dificultat d’accés a les visites concertades que es programaven a les aules hospitalàries d’alguns hospitals de Barcelona, donat que en algunes aules les visites es concertàvem trimestralment. Aquest accés no només endarreria la recerca d’informació de primera mà sinó que endarreria tot el projecte perquè especialment necessitàvem contrastar la informació escrita amb la informació extreta a partir de la visita a l’aula i l’entrevista amb les docents. Per altra banda, comentar que, encara que afortunadament vàrem aconseguir una visita a l’aula hospitalària de la Vall d’Hebron i una entrevista amb una de les docents de l’aula, la docent ens va informar telefònicament que estava denegat l’accés a l’aula a l’hora en què s’impartien les classes i per tant, no podríem veure el funcionament de l’aula ni veure com s’utilitzaven els recursos, objectiu principal que ens interessava pel nostre projecte.

Per altra banda, destacar com altre dificultat la gran quantitat d’informació obsoleta que existeix en referència als recursos tecnològics empleats a les aules hospitalàries. Hem detectat a la nostra recerca que no existeix massa informació actual referent a aquest àmbit així com hem observat que no es fa referència a tecnologies emprades a l’actualitat o softwares multimèdia recents sinó només es citen i fan rellevància a softwares, que tot i ser, revolucionaris en aquell moment, actualment no es treballen amb ells.

Pel que fa referència a les limitacions del projecte destacaríem per sobretot que, la selecció d’aquest àmbit com a projecte de recerca ha suposat una limitació en la nostra creativitat. En un principi ens vam planteja presentar el nostre treball mitjançant un vídeo on explicaríem quin era el funcionament de les aules hospitalàries, amb quins recursos comptaven, ensenyar l’entorn d’aquestes aules i com és la seva distribució, faríem diferents entrevistes a les docents que treballen per tal de que poguéssiu veure el relat de les diferents professionals que treballen en aquesta realitat i així poguéssiu veure com parlen del seu treball, quina és la seva dedicació i vocació que tenen i, sobretot, els sentiments que transmeten en cada una de les seves paraules. Tot això seria el que haguéssim volgut plasmar en una manera diferent de presentar el nostre projecte i que considerem que aportaria moltes més coses als nostres companys i companyes. Però a l’hora de portar a la pràctica les nostres intencions ens hem trobat una gran diversitat de dificultats, ja que no se’ns permetia el fet de gravar i, per tant, vam haver de pensar una manera diferent de presentar el nostre treball. Després de pensar i discutir com podríem presentar el projecte d’una manera original ens vam decidir per la realització d’aquest blog, tot i que la nostra intenció inicial consistia en l’elaboració d’un vídeo.

8. Propostes de millora

Primerament, com a propostes i peticions generals que creiem que haurien de portar-se a terme a les diferents aules hospitalàries per tal de que hi hagués una millora en relació amb la introducció de les Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació serien:

1. Respecte a la formació del professorat:
- Millorar la formació específica en l’ús de les TICs.
- Potenciar la millora de l’acció pedagògica a través de l’ús eficaç de les TICs per donar resposta a les necessitats educatives dels alumnes.

2.  Respecte als recursos en personal:
- Necessitat de tècnics experts en noves tecnologies en els centres. 

3. Respecte als recursos materials:
- Desenvolupament i difusió de plataformes, eines i programes adequats i accessibles per a nens i adolescents amb necessitats educatives específiques.
- Millorar la dotació d’ordinadors, impressores i altres recursos i la seva adaptació per a ser utilitzats per alumnes amb diferents patologies i incapacitats. 
- Disseny de materials educatius específics (coneixement de la malaltia, programes didàctics per a nens amb discapacitat, programes per afavorir l’intercanvi socio-comunicatiu en nens malalts, programes de difusió de malalties cròniques, etc.).

En segon lloc, dir que tal i com ja hem comentat anteriorment, hi han hagut diverses experiències i iniciatives des de l’àmbit sanitari i des de l’àmbit de l’educació que han estat recursos que pensem que són interessants que actualment continuessin portant-se a la pràctica. Tot i que pensem que aquestes iniciatives tenien aspectes positius en els nens i nenes, que per circumstàncies han d’estar llargues temporades hospitalitzats, aquestes experiències no es porten a la pràctica avui dia. Per aquest motiu, hem considerat adient fer una proposta d’un projecte impulsat pel Departament d’Educació i la funcació “La Caixa” que portaríem a la pràctica a les aules hospitalàries. El projecte s’anomena “Aplicació de les Tecnologies de la comunicació i l’atenció educativa dels infants amb llarga malaltia”. Aquest projecte contempla el disseny d’un suport en l’àmbit de l’educació formal a estudiants d’educació primària i secundària per a facilitar l’escolarització dels nens i nenes que estan hospitalitzats a partir d’accions virtuals en línia dels centres hospitalaris. Es tracta d’una millora de la dotació informàtica de les Aules Hospitalàries que permet als alumnes hospitalitzats l’accés als recursos telemàtics per desenvolupar activitats d’aprenentatge i mantenir la comunicació amb el centre docent i l’entorn i, d’aquesta manera, compensar la desvinculació que comporta la malaltia.

Com a objectius serien els següents:

·      Continuar, sempre que les condicions de salut ho permetin, el currículum establert en el nivell corresponent a cada nen hospitalitzat, realitzant en cada cas les adaptacions curriculars oportunes.
·      Aconseguir una coordinació entre l’Aula Hospitalària i el centre de procedència dels alumnes.
·      Facilitar la integració i comunicació del nen hospitalitzat amb altres de les mateixes característiques.
·      Donar un caràcter positiu i un contingut formatiu al temps lliure i d’oci en l’hospital.
·      Utilitzar els mitjans tecnològics (Internet) per afavorir el desenvolupament afectiu, social i comunicatiu dels alumnes.
·      Realitzar un blog de les Aules Hospitalàries tot reflectint les tasques que es desenvolupent, etc.
Aquesta proposta aniria destinada a infants i joves entre els 3 i els 16 anys (infantil, primària o secundària) en centres educatius (públics o privats).

Els recursos informàtics que serien necessaris són els següents:

- Millora de la dotació informàtica de les aules hospitalàries.
- Accés dels joves malalts als recursos de la xarxa telemàtica i per mitjà d’Internet, a d’altres programes educatius i a la comunitat virtual Educàlia, Edu365, que ofereix un complement quant a educació no formal i inclou el canal específic Aula de Salut, que aporta continguts relacionats amb l’educació d’infants i malalts.
- Dotació d’ordinadors portàtils de préstec amb programari educatiu als alumnes que ho demanin, durant el període que reben atenció domiciliària
- Etc.

Es basaria en un treball sistemàtic a través de fitxes, propostes lúdiques, treballs, ús de programes informàtics, que demanaria el professorat del centre d’origen del nen o per iniciativa del propi mestre del centre hospitalari.
Es treballaran les diferents àrees i nivells de les diverses matèries (llengua catalana, castellana, matemàtiques, educació artística, coneixement del medi natural, social i cultural, etc.).
Els diferents sistemes de comunicació es faran a partir de: xat, correu electrònic, fòrum (família, mestres, amics...), coordinacions en relació als aprenentatges escolars, informació i relació amb els companys de classe, retorn al centre, etc.
I com a sistema de suport: servei de secretaria, fòrum, etc., (dirigit a les famílies); tutoria virtual, fòrum amics...(dirigit als alumnes) i tutor virtual, fòrum, etc., (dirigit als centres educatius).

És molt important proporcionar un ambient que motivi el joc i la socialització, a través d’un ritme d’activitats que sigui semblant al de la seva vida normal. A això se li uneix el recolzament i orientació psicopedagògica que fa disminuir el grau d’ansietat que suposa una hospitalització pels més petits.
La figura del mestre a l’hospital representa pel nen la connexió o l’enllaç amb l’exterior i lo quotidià. Pels menors ingressats en un centre hospitalari la visita a la sala de jocs i l’aula hospitalària és molt positiva.

Per tant, com a propostes de millora introduiríem un major nombre d’activitats, tant lúdiques com acadèmiques, per l’alumne del centre hospitalari en relació amb les Tic,  ja que considerem que s’han d’incorporar a les aules hospitalàries aquests Noves tecnologies de la Informació i la Comunicació com una eina de treball, expressió i relació.
Hem de partir de la premissa que el contacte amb un centre hospitalari constitueix per a molts nens una experiència negativa en la seva infància que el priva d’una vida normal i enfrontant-se  a una desconnexió i a una separació del seu ambient familiar. Des d’aquesta perspectiva, podríem considerar al nen malalt hospitalitzat com un alumne amb necessitats educatives especials, que té una limitació que el dificulta l’ús dels recursos més generals dels que es disposa en les escoles regulars, i pel que es fa necessari donar una resposta a través d’actuacions generals.

És per això que, es proposa treballar dins de l’aula hospitalària a partir d’un software multimèdia, de caràcter educatiu – recreatiu – lúdic, amb la intenció de que els nens hospitalitzats atesos a l’aula puguin usar diferents materials o recursos que els permeti fer la seva estància al centre sanitari el més placentera possible, vivint l’experiència des d’una perspectiva diferent. A més a més, hem de tenir en compte que això suposarà una eina didàctica orientada a l’aprenentatge i també un element lúdic pensat per a l’entreteniment donat que el nen durant la seva hospitalització té una necessitat molt més elevada de comunicació, d’expressió i relació amb el món exterior.

Per tant, es proposa la introducció de les TIC no com una font exclusiva de coneixements, sinó també com una font de plaer, desenvolupant un paper dinamitzador i creatiu, que a més a més, afavoreix un salt a l’exterior i la comunicació permanent i enriquidora que suposa una educació de qualitat.

D’aquesta manera, el que es proposa indirectament és que aquestes situacions, com és el cas d’una hospitalització infantil, no es visualitzin com un desavantatge educatiu sinó que es puguin convertir en interessants experiències personals de major qualitat.

Remarquem que, la introducció dels ordinadors i dels seus components com a proposta de millora jugarien un paper fonamental perquè es convertiria en un medi més atractiu de presentar a l’alumnat els aprenentatges d’acord als seus interessos. No oblidem que, les TIC plantegen un nou horitzó per al món educatiu, lliure de barreres físiques i temporals, i signifiquen una enorme possibilitat per enriquir el procés educatiu dels alumnes hospitalitzats.

7. Recursos

A les aules hospitalàries trobem diferents recursos disponibles, pertanyents a les noves tecnologies o no, que ajuden a portar a terme la funció educativa dels infants durant la seva estada a l’hospital. I no només educativa, sinó també socialitzadora, d’entreteniment, etc. En aquest cas, els nens són acompanyats als diferents espais de l’hospital habilitats per a ells, com són les ludoteques, les sales de joc, les habitacions, Ciber@ules o CiberCaixa, etc.

És important tenir en compte que, tot i que podem utilitzar les TIC com a eines per l’aprenentatge o com a pròtesis en l’àmbit pedagògic hospitalari, també és important fer ús de les noves tecnologies amb l’objectiu de potenciar la relació comunicativa del pacient. És a dir, que l’ús que se’n fa da de l’ordinador, per exemple, no només sigui per a treballar, sinó també per pal·liar les sensacions de soledat i aïllament que pateixen els nens hospitalitzats.

No tots els recursos trobats estan en funcionament avui dia, ja que es van actualitzant, renovant i adaptant a les necessitats actuals. Així doncs, farem esment a un seguit de recursos, estiguin o no vigents, i especificarem quins podem trobar actius actualment a les aules hospitalàries.

Trobem un conjunt d’experiències i iniciatives que parteixen des del camp de la Salut o de Fundacions privades i d’altres que sorgeixen de les própies escoles i de la pràctica de les docents, i que tenen com a protagonistes principals a les TIC.

“Starbright” i un “Mundo de Estrellas” són experiències que estan situades en contextos molt diferents. La primera pertany a Estats Units i la segona a la Comunitat Autònoma d’Andalusia, però les dues parteixen d’iniciatives del camp de la salut. Totes dues formen als nens sobre la malaltia que pateixen i atenen, mitjançant el joc i la simulació, a les seves necessitats comunicatives.
Pel que fa a “Starbright” o “Starlight” com es va anomenar en un principi, va començar a principis dels anys 90 amb dos projectes: Starlight Express, que tenia com a objectiu instal·lar aules de comunicació en els hospitals pediàtrics; i Starlight Express Fun Center, a través del qual es va dotar a més de mil hospitals d’ordinadors personals, discos làser i televisors per a videojocs muntats de manera que poguessin accedir els nens acostats.  A partir de l’anàlisi de l’experiència i veient els bons resultats, es va crear l’actual Starbright Pediatric Network, l’objectiu bàsic del qual és posar en contacte els nens hospitalitzats amb altres nens en condicions mèdiques similars. Actualment són trenta-quatre els centres adscrits al programa.
Starbright crea programes utilitzant mètodes de:

- suport social
- relaxació
- educació
- entrenament
- imaginació mental
- distracció
- art-teràpia
- comunicació
- ensenyament de la parla interna
- preparació per als tractaments mèdics

Els objectius d’aquest recurs són múltiples. D’una banda és proposen que els nens desenvolupin sentiments de control del dolor i l’ansietat, es socialitzin, ja sigui amb la seva família o professionals sanitaris, millorin la seva comunicació i la seva autoestima, notablement afectades en el període d’hospitalització, desenvolupin sentiments de comprensió i expressió de la situació que estan vivint i les condicions de cura i, per últim, millorin la complicitat amb el personal mèdic així com la seva imatge personal i els hàbits de menjar i de son, que són freqüentment trastornats durant els ingressos.

Amb tot això el que s’espera és pal·liar les conseqüències d’un procés d’hospitalització (aïllament, angoixa, por, sensació de pèrdua del control, incomprensió de la situació, disminució de l’autoestima, canvi en la dinàmica familiar i interrupció de les activitats quotidianes amb la conseqüent experiència de pèrdua, depressió, avorriment...) així com les més directes de la malaltia que pateix l’infant o jove i del seu tractament.

Starbright consisteix en la creació de cinc mons virtuals a través dels quals els nens hospitalitzats de tots Estats Units poden interactuar amb els seus iguals, ajudant-se a superar la realitat del dia a dia amb la seva malaltia, aprendre i tractar diferents temes.
Els cinc mons que trobem són els següents:

1. Videos With Attitude. Fa possible que els adolescents aprenguin i comprenguin el procés de la malaltia amb els seus propis termes, a través de l’escolta d’altres joves que s’han trobat en la mateixa situació que ells.

2. Life Adventure Series: Diabetes. Es tracta d’un CD-Room gratuït per als nens amb diabetis. Es presenten tres nivells de situacions reals que els nens han de resoldre a partir d’una història fantàstica. La investigació que s’està portant a terme respecte a aquest producte està destinat a estudiar l’habilitat del CD-Room per a millorar el coneixement i l’actitud que puguin tenir sobre la diabetis els nens afectats i els seus familiars, augmentar el control d’un pacient sobre la seva malaltia i, a més, servint com a eina per al personal sanitari que treballa amb nens afectats per aquesta malaltia.

3. Starbrighr own multimedia series. Introdueix als més joves a la terminologia que utilitzen els metges  a través de l’ús de conceptes fàcilment comprensibles. L’objectiu és preparar-los millor per al procés de la seva malaltia a través de la comprensió i cooperació amb els personal clínic.

4. The Emperor’s new clothes. Es tracta d’una activitat d’entreteniment en el que celebritats del món de l’espectacle narren la història del conte “El vestit de l’Emperador” i en el qual, segons la validesa de les respostes, reben un estímul més o menys positiu que anima a seguir escoltant tot el conte.

5. Starbright World.  És un entorn virtual a través del qual joves hospitalitzats poden interactuar entre ells ajudant-se en el seu dia a dia. L’objectiu és ajudar als nens a compartir el coneixement dels tractaments, les conseqüències i com tolerar-los millor, etc.

Els pacients infantils es conecten a diferents entorns virtuals mitjançant avatars que permeten mantenir la imatge del nen en qüestió en secret.

Els beneficis que s’han pogut percebre a partir de la utilització del recurs del Starbright World han sigut els següents:

- Promoure la interacció social entre els nens.
- Atreure als nens hospitalitzats a deixar la seva habitació i anar a la sala de jocs, fet que els hi permet interactuar amb altres nens en persona.
- Fer significatiu el fet de trobar i comunicar-se amb altres joves que han patit la mateixa malaltia i passen per experiències similars a la seva fent possible expressar-se i oferir un suport als altres.
- Distreure els infants i joves.
- Proveir als nens d’un sentit de control sobre la situació que viuen.
- Servir com a eina addicional per a que el personal sanitari treballi amb ells.
- Estimular el vincle de relació entre el personal sanitari i els pacients infantils.




Mundo de Estrellas

Un altre recurs important seria l’anomenat “Mundo de Estrellas”, que es presenta com la versió espanyola de Starbright.

Aquest projecte està finançat per l’Administració pública de la Junta d’Andalusia i compta amb el recolzament tècnic i tecnològic de dues empreses especialitzades i es preveu la coparticipació pública i privada. El projecte ofereix fonamentalment dos tipus de recursos i serveis, uns d’escolars i totalment integrats dins de les aules hospitalàries i uns altres de més lúdics. La infraestructura tecnològica creada per a la implementació del projecte comença a utilitzar- se per a les visites mèdiques virtuals.

Els objectius que es busquen amb aquest recurs serien:

- Promoure l’activitat solidaria, compartida, en la creació i recreació d’espais i situacions lliures.
- Promoure l’amistat mitjançant activitats lúdiques i educatives de forma compartida
- Permetre el joc des d’una situació espaciotemporal restrictiva i limitada.
- Millorar les condicions de vida dels infants malalts.
- Introduir els infants en el coneixement de les noves tecnologies.
- Promoure els valors que ajudaran l’infant a entendre la seva nova situació a partir d’activitats solidàries en la creació i recreació d’espais i situacions lliures a través dels móns virtuals.

Està adreçat a infants amb malalties greus o cròniques hospitalitzats o reclosos a la llar durant llargs períodes de temps. Hi ha un equip multidisciplinari que tutela el projecte format per personal sanitari, psicòlegs, pedagogs, mestres, informàtics, treballadors socials i voluntaris entre altres.
Treballen amb equipaments sense fils. Utilitzen la videoconferència amb un programari molt senzill i fàcil d’utilitzar per part de l’infant i que li permet comunicar-se amb l’escola d’origen.

Aquest recurs va més enllà i proposa utilitzar les Tic a través de la imatge, el so i el text, al servei dels nens hospitalitzats, en experiències concretes d’aules (integració virtual en col·legis i instituts als que pertanyen com a alumnes) i consultes virtuals (programa d’atenció domiciliaria virtual per a nens amb fibrosis quística). Amb això es permet que aquells nens que han de passar l’ingrés en el seu domicili sota supervisió mèdica, puguin, a través d’Internet, estar present en les seves classes i en el seu centre educatiu, amb l’objectiu de no perdre el contacte amb els professor s i mestres del centre.

També caldria fer referència a l’experiència de les escoles catalanes que van portar a la pràctica una iniciativa semblant de les que hem parlat anteriorment.

Les activitats que s’han anat portat a terme fa relativament poc en les aules hospitalàries de Catalunya parteixen d’iniciatives dels propis docents de les aules amb l’ajuda del Departament d’Ensenyament de la Generalitat, i no de sanitat com en el cas de “Starbright” i un “Mundo de Estrellas”. Aquesta primera diferencia fa que ni les experiències tinguin un mateix sentit, ni es desenvolupin de igual manera. Aquestes, amb un caire més similar al de l’escola ordinària, basen la seva labor d’atenció integral tot i que des d’una vesant lúdica, d’entreteniment, etc., en els continguts curriculars escolars.


Educàlia

Les aules hospitalàries catalanes actualment estan dotades d’ordinadors i tenen conexió a la xarxa. A l’any 1998 la Fundació La Caixa, des de el seu Departament de projectes educatius i socials, i en col·laboració amb el Programa d’Informàtica Educativa de la Generalitat de Catalunya, la Universitat Oberta de Catalunya, IBM i Telefònica, crea un recurs educatiu a través d’Internet que adopta el nom d’Educàlia.

Els objectius que persegueix aquest recurs són els següents:
- Crear un espai comú d’interrelació per a nens i adults que respongui a les seves necessitats personals i afavoreixi el procés educatiu.
- Aprofitar les tecnologies com a recurs educatiu.
- Completar el procés educatiu mitjançant l’educació no formal.
- Ajudar a nens, pares i mestres a formar-se en l’ús de les TIC.

Aquest espai s’ha creat a partir de les aportacions que han donat les mestres. Així, trobem diferents espais com, per exemple:

- Click a l’hospital. Es tracta d’una proposta l’údica en el qual es visiten cinc sales d’un hospital i, en cadascuna d’elles, s’ofereix una breu descripció i la possibilitat de participar en un joc relacionat amb ell.
- Vivències. Aquí els nens poden explicar les seves experiències en relació al seu ingrés.
- Preguntar a... Els nens tenen la possibilitat de preguntar i escoltar els experiències de persones famoses que van estar hospitalitzades en la seva infància.
- Fòrum. Espai on es prten a terme debats sobre l’atenció integral als pacients infantils.
- Webs d’interès. On queda a la disposició del visitant enllaços a diferents propostes similars a Internet.

Les aules hospitalàries disposen de recursos tant econòmics, com  d’infraestructura i humans molt reduïts. Les mestres hospitalàries a més de la feina en l’espai dedicat a l’escola, s’encarrega de passar per totes les habitacions on hi ha nens ingressats que, per motius de salut, no poden desplaçar-se fins la sala comuna dedicada a aquesta funció escolar. Tant l’horari com el calendari són diferents als de l’escola ordinària, però no són inferiors. La participació d’aquestes aules Educàlia sembla que pot significar un gran recolzament per al desenvolupament de noves iniciatives, tot i que és necessari que les professionals s’apropien de l’experiència i la visquin com una activitat  més que pot contribuir a aconseguir els seus objectius d’atenció educativa al nen malalt.

Complementant l’atenció educativa que realitzen els mestres de les aules hospitalàries, els hospitals amb llits de pediatria sovint ofereixen als infants i joves malalts altres serveis educatius de caràcter lúdic, pensats per fer més agradable la seva estada a l’hospital (ex: servei de Voluntariat, contacontes, cibercaixa, ...)




CiberCaixa hospitalària


http://obrasocial.lacaixa.es/ambitos/cibercaixahospitalarias/cibercaixahospitalarias_ca.html

També, són a destacar els espais lúdics creats per la Fundacióla Caixa” anomenats Ciber@ules i avui dia es coneixen com CiberCaixa hospitalària. Provenen d’un conveni entre el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i la Fundacióla Caixa”.
L’hospital es fa càrrec de proveir d’un espai i del manteniment i la Fundació “la Caixa” de la dotació dels recursos i mobiliari. Les associacions de voluntariat participant donen el suport de la dinamització de les activitats i acompanyament a les famílies i infants. El primer lloc on es van implantar va ser a l’hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona al novembre del 2002, encara que avui dia ja estan presents en 17 hospitals de tota Espanya. Van ser creades per a afavorir i incrementar l’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a les àrees pediàtriques dels hospitals.

Les CiberCaixa són un espai d’oci i comunicació habilitat en una zona de l’hospital, on l’infant o jove, que està autoritzat a sortir de la seva habitació, pot realitzar activitats mitjançant les TIC. Beneficien tant a l’infant com a la família des del punt de vista del benestar emocional, de les relacions interpersonals i de la comunicació. A les famílies els ofereixen un espai de respir, de descans i de relació. Estan dinamitzades pel voluntariat i, per tant, beneficien a aquest per tractar-se d’una acció molt enriquidora des del punt de vista humà. L’hospital també se’n beneficia perquè contribueix als processos d’humanització de l’atenció pediàtrica. Infants, adolescents i les seves famílies poden fer ús d’una àmplia gamma d‘activitats lúdiques i educatives amb les que podran cobrir les necessitats d’entreteniment, de relació i de comunicació.

L’espai de CiberCaixa està compost per ordinadors, CD’s amb jocs, pel·lícules i
connexió a Internet. Les persones que atenen, ajuden i ensenyen els infants i joves són voluntari de la pròpia Fundació “La Caixa.”

Hem de tenir en compte que, d’aquests recursos comentats, el de “Mundo d’estrelles” no es troba disponible actualment.

En relació a el que ofereixen tots ells, pensem que es tracta d’unes molt bones experiències ja que els objectius que busquen no es basen únicament en formar curricularment als infants i joves hospitalitzats, sinó que també volen informar sobre les malalties que pateixen, crear espair on es puguin expressar, distreure’s, comunicar-se amb els seus iguals, amb les famílies i amb els professionals mèdics, etc., per tal de fer que, el temps que han de estar a l’hospital, puguin superar la seva por i angustia que els hi provoca la malaltia i el seu tractament, i poder participar activament en el seu procés de curació i que la seva malaltia comporti la menor ruptura de la seva vida quotidiana.

6. Les TIC a les aules hospitalàries



A l’actualitat, moment en què les Tecnologies de la Informació i la Comunicació s’han introduït en tots els àmbits del desenvolupament humà, s’està parlant d’elles com elements que han modificat el concepte de discapacitat. Això és així pel fet de considerar que aquestes contribueixen a una “normalització de les capacitats”, d’allò que una persona pot fer i que li permeten adaptar-se a les diferents situacions quotidianes. Per tant, podríem dir que les TIC són correctors que reparen les faltes, les limitacions que les persones amb discapacitats presenten, a partir d’aquells que no poden fer en un intent per normalitzar la seva situació i equiparar les seves capacitats a les que es consideren normals.

A l’àmbit de la pedagogia hospitalària, les TIC són útils i vàlides sobretot quan, com a conseqüència d’alguna malaltia o del seu tractament, es produeixen amputacions o lesions greus que inhabiliten el seu ús correcte d’alguna part del nostre cos, però existeixen a més algunes experiències relacionades amb l’ús de les telecomunicacions com a eines d’interacció comunicativa en el marc propi de la pedagogia hospitalària.

És evident que la comunicació amb els entorns, contextos i inclús amb les persones de la vida quotidiana es trenca o es dilueix al produir-se l’ingrés hospitalari. És per això que encara existeixen altres experiències en l’ús de les TIC com a eines d’aprenentatges o com a pròtesis en l’àmbit pedagògic hospitalari, però les TIC també s’utilitzen com a eina comunicativa del subjecte malalt. És a dir, l’ús que s’està fent de l’ordinador contactat a una xarxa com a eina per a pal·liar les sensacions de soledat i aïllament, pròpies de tot procés d’hospitalització.
La comunicació entre els mestres de les dues institucions, els de l’escola d’origen de l’alumne i la de l’hospital, en l’actualitat es comença a realitzar a través de les TIC, ja sigui mitjançant faxos o a través de correus electrònics.
Les mestres que treballen en aquestes aules han de tenir en compte totes les circumstàncies que envolten el nen o la nena hospitalitzat/da: l’angoixa, l’ansietat, la por, la desmotivació,... i han d’utilitzar una sèrie de tècniques que fomentin la creativitat d’aquests nens i nenes i que potenciïn les seves habilitats manipulatives. També és important l’ús de les TIC, ja que una de les funcions d’aquestes és permetre-li mantenir la relació amb els companys i amics als que veia sovint abans de l’hospitalització. També, cal que la mestra creï un clima que faciliti l’intercanvi d’experiències entre els alumnes hospitalitzats fomentant la socialització dels nens a l’hospital i creant així un ambient el màxim d’acollidor possible per evitar la solitud i aïllament de l’infant.

L’aula hospitalària és un espai educatiu on el paper de la mestra no és únicament l’educació escolar, sinó que inclou la mediació amb l’entorn social exterior i l’entorn hospitalari de l’infant malalt. Els nens i nenes que assisteixen a l’aula conformen un grup heterogeni (per origen, escola, família, edat,...). Quan les hospitalitzacions són de llarga durada , la mestra de l’aula hospitalària fa d’enllaç entre el nen o la nena ingressats i el seu tutor o tutora de l’escola d’origen. L’aula hospitalària millora la qualitat de vida del nen o la nena hospitalitzats en els àmbits psicològic, social i afectiu i evita un procés d’aïllament degut a la malaltia i al canvi de context.
L’actuació a l’aula s’ha de basar en el projecte de treball que cadascun d’ells realitzi a la seva escola d’origen, per tant, cal que la mestra de l’aula hospitalària, sobretot en casos de llarga hospitalització, estigui en contacte (pot ser perfectament via les TIC) amb la tutora o tutor del nen a l’escola d’origen. Ja em dit amb anterioritat que qui la posarà al dia, en un primer contacte i serviran d’enllaç en estades curtes d’hospitalització seran els pares de l’infant, que a més a més l’orientaran sobre les característiques escolars i personals del mateix. És molt important també, tal i com hem esmentat, la informació diària que ofereix el personal sanitari a la mestra.

És cert que els nens i nenes que pateixen una malaltia greu o crònica passen llargues temporades sense poder assistir a l'escola. Aquest fet és un nou element distorsionador de la seva vida, que dificulta el seu rendiment acadèmic i que pot hipotecar el seu futur. Les aules hospitalàries vetllen per minimitzar la incidència de la malaltia en l'escolarització d'aquests alumnes i procuren normalitzar la vida del nen malalt a través de l'activitat escolar.

En funció de la seva malaltia els alumnes són atesos a l'habitació de l'hospital o es desplacen a l'aula hospitalària, on conviuen amb altres nens hospitalitzats o amb infants de l'hospital de dia.

Tot i que les estades a l'hospital són cada vegada més curtes, la problemàtica d'aquests alumnes i els seus reingressos periòdics els fan establir fortes relacions amb els mestres dels hospitals, que sovint actuen com a tutors seus.

En la utilització de les tecnologies de la informació per aquests alumnes, pensem que tenen una gran quantitat d’avantatges i que es poden destacar segons els següents punts:

- L'ordinador serveix com a eina de comunicació que pot mantenir el contacte de l'alumne malalt amb els seus companys i professors de l'escola o de l'hospital. El correu electrònic permet als nens i nenes malalts intercanviar missatges personals o escolars amb els seus companys, estiguin on estiguin.
- La preparació dels treballs escolars en suport magnètic per part del professor i dels alumnes facilita la seva transmissió.
  • Si el professor escriu els treballs i exercicis a l'ordinador, pot enviar per correu electrònic aquests materials als alumnes allunyats temporalment de l'escola.
  • Per altra banda, si l'alumne resol els exercicis a l'ordinador, el professor els pot rebre a casa o a l'escola i, a més, no és difícil establir una comunicació amb el correu electrònic per resoldre els dubtes.
- Les informacions en CD-ROM o d'Internet poden proporcionar als alumnes malalts i/o aïllats recursos educatius i documentació complementària que seria difícil de disposar en aquestes circumstàncies.

Tal i com ja hem indicat anteriorment, una manera que tenen els alumnes hospitalitzats de mantenir els lligams amb l'escola, tant amb els seus companys com amb els mestres, és utilitzant Internet. Segons el nostre parer, a Internet tenen al seu abast dues potents eines de comunicació: el correu i el xat. A continuació, mostrem com accedir a la creació d’un correu electrònic i com accedir a l’aplicació per interactuar i comunicar-se amb altres persones mitjançat la pàgina web l’edu365.

El xat a l'Edu365
Per poder participar a l'espai Xat de l'Edu365, cal ser-ne usuari reconegut. Això s'aconsegueix demanat una alta d'usuari, és a dir, fent una inscripció.
  • Per demanar una alta d'usuari de l'Edu365 per als alumnes cal que anem a la pàgina inicial, on hi ha l'apartat Atenció a l'usuari. Tot seguit, a l'opció Identificació a l'edu365 hi trobareu l'entrada Alta d'usuari/ària.


  • Cal que ho imprimim, omplir les dades, signar les persones autoritzades i enviar-lo a la adreça que hi ha a la capçalera de la mateixa sol·licitud. Aconseguirem un nom d'usuari i una contrasenya secreta, així com una adreça de correu electrònic.
Un cop tinguem una direcció de correu electrònic podrem accedir al xat de l’aplicació que ofereix l’Edu365.
  • Entrem a l'espai Xat. L'entrada és a la part superior de la pàgina inicial de l'Edu365.


  • Per entrar al xat ens demana un nom (qualsevol) i escollir un canal. Premem sobre el botó entrar.


  • Una vegada obert el canal del xat escollit, ja podem escriure el text a la finestreta indicada i enviar-lo al Xat, d’on totes les persones connectades al mateix canal el veuran i podran contestar-lo.

El correu electrònic a l'Edu365
Si els alumnes tenen l'alta d'usuari a l'Edu365 i disposen d'una adreça de correu electrònic poden enviar i rebre missatges.
·         Per accedir a l'espai del correu premeu l'entrada correu web, que es troba al costat de l'entrada del xat. Us demana la identificació.


  • Seguidament, ens demana el nom d'usuari i el tipus d'adreça de correu que té l'alumne, a més de la contrasenya. Finalment entrem a l'espai del correu web, amb les opcions de consultar els missatges rebuts, contestar-los, escriure'n de nous...
  • Per als alumnes hospitalitzats o amb llargues malalties amb estada a casa seva, pot ser molt útil la possibilitat d'enviar i rebre fitxers adjunts al missatge: de document de text (treballs, resums, exercicis...) i de fotografies.
Tot i que les TIC poden esdevenir un recurs de cabdal importància i de grans avantatges que permeten desenvolupar activitats d’aprenentatge i mantenir la comunicació amb el centre docent, l’entorn i els companys dels nens i nenes que per circumstàncies de salut han d’estar ingressats a l’hospital, les aules hospitalàries actuals no estan generalitzant tant l’ús d’aquestes eines. Aquesta és la veritable realitat que ens em trobat a l’aula hospitalària de la Vall d’Hebron que utilitzen molt poc aquest recurs. És cert que no podem analitzar l’ús de les eines, siguin d’èxit o no, sense tenir present el lloc on aquestes estan sent utilitzades, la seva organització, arquitectura.... Així com tampoc sense saber quins són els règims de visita, de quins espais es disposa per a la atenció integral dels pacients infantils, quins són els horaris que regeixen la vida quotidiana en el centre sanitari...

Les aules hospitalàries, administrativament anomenades unitats escolars, disposen d’uns recursos tant econòmics, de infraestructures, com humans molt reduïts. La mestra hospitalària, a part de realitzar la seva labor en l’espai dedicat a l’escola, passa per totes les habitacions on hi ha nens i nenes ingressades que, per qüestions mèdiques, no poden desplaçar-se fins al lloc en qüestió. Tant l’horari com el calendari acostumen a ser distints als de l’escola ordinària, però no són inferiors en cap cas. Normalment són un o dos professionals que conformen la unitat, de manera que el recolzament entre els companys és, encara que molt pròxim i ric qualitativament, molt reduït i escàs quan es tracta d’introduir una eina de treball nova com en el cas dels ordinadors. Aquesta pot ser la gran dificultat que fa que no es pugui potenciar l’ús de les TIC a les aules hospitalàries.